Un home que publicava escrits revolucionaris amb el pseudònim de Gorkiano en homenatge a l'escriptor rus i que combregava de veritat amb l'etiqueta de "poeta del poble" ja sembla interessant a primer cop d'ull. Va morir als 30 anys a causa de la tuberculosi, i aleshores encara és més sorprenent tota la seva obra: plena de vida, amor i rebel·lia. «Amunt, amunt!», diuen que cridava des del llit abans de morir.
Aquest és el Salvat-Papasseit que em ve al cap amb les cançons de la Teresa Rebull, l'Ovidi i el Lluís Llach. Però, sort, santa sort, que la música catalana s'ha obert als poetes i ara es porta això de musicar versos clàssics. Dic sort perquè és un regal poder escoltar coses tan distants com Aramateix, Loquillo, Feliu Ventura o Pascal Comelade. Gran, gran, gran: Comelade i els seus toquen els seus instruments de joguina mentre Casasses masega els versos.
Perquè hi ha un tou de poemes ben musicats últimament. I de manera innovadora, que és el que ens faltava. Hi ha Salvat-Papasseit. I Maragall, i Estellés, i Bartra, i Màrius Torres, i Pere Quart, i Verdaguer. Busqueu-los, que val la pena.
Aquest és el Salvat-Papasseit que em ve al cap amb les cançons de la Teresa Rebull, l'Ovidi i el Lluís Llach. Però, sort, santa sort, que la música catalana s'ha obert als poetes i ara es porta això de musicar versos clàssics. Dic sort perquè és un regal poder escoltar coses tan distants com Aramateix, Loquillo, Feliu Ventura o Pascal Comelade. Gran, gran, gran: Comelade i els seus toquen els seus instruments de joguina mentre Casasses masega els versos.
Perquè hi ha un tou de poemes ben musicats últimament. I de manera innovadora, que és el que ens faltava. Hi ha Salvat-Papasseit. I Maragall, i Estellés, i Bartra, i Màrius Torres, i Pere Quart, i Verdaguer. Busqueu-los, que val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada