diumenge, 16 de març del 2008

6 comentaris:

Yeral ha dit...

Qui els tingués aquests capvespres a Alemania...

(Aquest matí tornant de Stuttgart amb el tren he vist sortir el sol i ha estat màgic, però al Würzburg aquest on sóc, la veritat és que a no ser pel bell pont, un dels més antics d'Alemania, diuen...)

Abraçu.

Anònim ha dit...

Uau.

Anònim ha dit...

Té un missatge nou a la seva safata d'entrada

Maria ha dit...

uf... sense comentaris!!!

per quina finestra s'ha de mirar si volem veure-hi aquesta imatge?

Somiatrufes ha dit...

Siurana...

Davant d'aquesta postal, per què fer-ne cap comentari, veritat?

Anònim ha dit...

"com t'ho fas per sentir tot això? on els venen, aquests moments?"

ja m'agradaria sentir-ho, tot això, senyora mitall...

per ara, m'he de conformar en imaginar-me els moments, que, d'altra banda, és feina de romanticots :)

suposo que els dies que vénen guarden sorpreses agradables també per a nosaltres.

o això, o no deixem de somiar.

amunt els damnats de la terra :)