dimecres, 31 de desembre del 2008

ens en sortim?

amb trenta-dos segons sóc capaç de fer un retrat d'un nou passatger. i amb un minut i mig puc beure'm un got de garnatxa. però sóc incapaç de calcular el temps exacte per arribar al cantó. o de fer cas al despertador, encara que sigui laborable. potser és que només sé fer coses petites i insignificants que no són obligades. no quedem, doncs. jo baixaré per la rambla i tu aniràs a buscar vés a saber què, vés a saber qui. llavors, dependrà de tu.

dissabte, 27 de desembre del 2008

Dintre del bosc rodoredià

Em va semblar que no era jo qui caminava sinó
els arbres, tot el bosc. ¿Vaig entrar en el bosc o
ell havia entrat en mi?

[Mercè Rodoreda, Quanta, quanta guerra]


dilluns, 15 de desembre del 2008

ja ho sé tot

sé que escrius en papers rosegats. sé que et creus tot el que dius. sé que t'envies flors. sé que fumes d'amagat, encara. sé que llances les factures de l'antic destinatari. sé que surts sola sota la pluja. sé que beus. sé que trenques onades a contracorrent. sé que segueixes ritmes nous. sé que t'atures als aparadors per a nens. sé que comptes les passes de dues en dues, com abans i com sempre. sé que a casa acumules pots de codony confitat. sé que et tires les cartes. sé que et deixes endur.

no et creguis eterna.

dissabte, 13 de desembre del 2008

divendres, 12 de desembre del 2008


imagina si això
un dia això
un bon dia
imagina
si un dia
un bon dia això
cessés
imagina
[S.B.]

dimecres, 10 de desembre del 2008


et tindré trenta anys

agafat pels collons
amb una hipoteca
mentre l’euríbor
creix com en aquell conte
de les mongetes que arriben al cel,
un lloc on, per cert, mai no passa re.
[A.M.B.]

dissabte, 6 de desembre del 2008

ni cas


pintar-me les ungles sempre m'ha semblat frívol. i ara me les pinto i repinto mastegant versos, provant d'encaixar i pensant com quedaria el quadre de l'ull d'en Klee a l'habitació. després em pintaré els ulls ben negres i em compraré alguna jaqueta gruixudíssima que no permeti entendre les formes.

dimecres, 3 de desembre del 2008

agre

quan sóc carn de canó enmig del fum, quan tasto saliva de cervesa aliena, quan ressegueixo carrers de matinada, quan sento la vella sintonia telefònica, quan em converteixo en musa de pas.
aleshores em torna el teu regust.