dimarts, 9 de juny del 2009

divendres, 5 de juny del 2009

És com si...

Dia gran.
Se m'ha colat una iaia sense cap mena de contemplació i la metgessa diu que sordejo i no sé bufar. Què sabrà ella de les meves capacitats? Demà és dia feiner i, a més, fa núvol. Arreu on he anat només hi havia dones: cambreres, professores, infermeres, dependentes, iaies del centre. Que no hi ha senyors en aquesta ciutat?

dimecres, 3 de juny del 2009

Bidimensional i previsible

Em passo més de mig any sent bidimensional i previsible. Vull dir que em tiro nou mesos regida per les coordenades espai-temps. Dilluns aquí, dimarts allà, dimecres aquí i allà. Al matí això, a la tarda allò. Encara gràcies que de tant en tant puc permutar i fer canvis estranys, si no m'ofegaria. Amb tot això, és previsible que algun dia m'emboliqui i a l'hora de corregir proves estigui escalant muntanyes o el dia d'una celebració familiar em pensi que és dia feiner. Els que em coneixen bé saben que pot passar. I no passa res, ho diuen els Manel(s). I si ho diuen ells, és gairebé com paraula de déu; o de Pep, en diuen ara.

Per sort, una descoberta a temps fa que que el somier per excel·lència vingui al costat de casa i que quasi pugi a fer una pomada amb la troupe menorquina. Això sí que és somiar.

I que s'inauguri l'estiu.

dilluns, 1 de juny del 2009

ses seues mans

he somiat amb unes mans. eren unes mans a moments molt conegudes, i a moments no. fermes i sinceres. expertes però dubtoses a estones. i quan alçava la mirada per buscar-los els ulls, no hi havia rostres. eren boniques perquè no duien els dits rosegats com els meus. i a moments fosques, a moments clares. però quan pujava cap a amunt ho perdia tot de vista. dec ser frívola, o com se digui, però quan he obert els ulls he tornat a aclucar-los immediatament. i encara eren allà.

inspira, expira. sóc aquí i no he marxat.