dimecres, 29 de juny del 2011

Pluja estival

Dormia a una punta del balcó arronsada com un infant, quan van començar a ploure senglars. Eren porquets petits, senglars petits, però molt peluts i molt negres. Em vaig despertar perquè els sentia xisclar amb uns crits aguts i llarguíssims com d'agonia. I els vaig veure. Queien del cel a batzegades: ara uns quants aquí, ara uns altres més enllà. De sobte, en van caure tres al meu balcó. Quan queien començaven a picar amb els ullals a terra i els del meu balcó van córrer cap a les plantes. El nen del costat de casa s'ho mirava meravellat des de la finestra i amb les mans juntes em demanava sisplau que n'hi donés un. I a mi aquells ullals i aquells crits em glaçaven el cor. Volia entrar a casa, però no gosava moure'm perquè no m'oloressin. Li vaig fer que no al veí i d'una revolada vaig enretirar les cortines per escapolir-me cap al llit. Cantonades enllà les motos semblaven ovelles que belaven doçament.

dissabte, 25 de juny del 2011

Kas de llimona i Gin Xoriguer

va, que ve l'estiu. i és l'hora de capgirar-ho tot de mig a mig. desar les botes i els cordons, treure les sandàlies i els tirants. deixar que les amanides guanyin el caldo. beure cafè amb gel i sangria fresca al costat de l'aigua. trobar-nos gent inesperada enmig de festes majors. saltar al costat dels cavalls. agafar avions, o globus, o camells. i fugir. oblidar-nos del futur per viure l'ara i quan ens preguntin què fem, dir que fem vacances. que tot sigui possible i des d'alguna cala menorquina amagada per murs de pedra seca, alçar les copes de mar salada i brindar pel que és i no és, pel que som i no som, per un estiu més, igual però diferent.