divendres, 29 de febrer de 2008

A les portes del cel

Aquesta és la nostra herència: quatre parracs, ferides i la llengua bruta. És divendres rere la porta d'un bar de barriada. Perquè som barriada, venim de les escorrialles d'una annexió mal gestionada (o diguéssim mal gestada). Rere la porta, ens traiem la roba, l'estripem, ja no val per a res després de tantes bugades. Em despulles, et despullo, ens despullem tots sencers amb l'embat de la mirada. El cos és ple de nafres i la cara esgarrinxada. Nafres, llagues i ferides. Aquesta és la nostra herència, què vols fer-hi. Sort de tu, sort de la teva llengua bruta que ressegueix les cicatrius sense pietat. Endins, endins, endins... I la fortor que desprenem no ens molesta. Venir d'enlloc i haver sobreviscut ja les té aquestes coses. Sort de tu, de la passió i de la inconsciència.
I de la nostra barriada.

A fora, sonen els Guns. I damunt la barra, un gintònic i un got d'absenta.

8 comentaris:

lamitall ha dit...

ara que hi penso aquest text hauria d'estar en futur ;)

perdedor ha dit...

Osti, els Guns... Ara brindaria, en aquesta barra tan ben servida.

Pinzellades d'en Tai ha dit...

L'absenta fa temps que és absent, de gintònic encara en cau algun.
Si ha de ser futur sigues previsora: pomada i tiretes, que així les ferides faran menys mal quan arribi la ressaca.

Yeral ha dit...

"I damunt la barra, un gintònic i un got d'absenta". Què més vols? De ben segur que San Pere apareixerà en qualsevol moment i et dirà si vols picar alguna cosa... Estàs ben bé a les portes del cel... quina enveja... jo que estic més aviat al purgatori aquests dies...

lamitall ha dit...

perdedor, brindem doncs! per què era?

pinzellades, que ja no prens gintònics, no et crec! ah, i recorda que la lite és ficció ;)

yeral, quevaquevà, em sembla que et faig companyia al purgatori des d'abans que hi arribessis.

batecs ha dit...

Quin desfici! Quanta brutícia junta!

Anònim ha dit...

i mishima, què?

lamitall ha dit...

batecs, uala! quina il·lu que estiguis per aquí! vaig seguint les fotos del Pallars, eh ;)

anònim, Mishima, re de re. hauré d'enredar algú per anar a l'auditori. mmm... sé qui ets, oi? vaaa, descobreix-te!