“Tactar”. Seria aquest el verb per definir la necessitat de tocar-ho tot lleument? La necessitat de tocar per conèixer i reconèixer les textures, les pells, les superfícies. No palpar, ni fregar, ni resseguir, només tocar. Tocar lleument.
Desviar-te una mica del camí fins a tocar el vidre d’aquella porta antiga, entrar en una casa desconeguda i tocar una paret estucada, trobar algú i tocar una barba incipient, no quedar-te tranquil·la fins a tocar el teu jersei nou, tocar un fanal mentre esperes per creuar el pas de vianants, comprar pel tacte de la tapa d’un llibre, tocar les tovalles per sota la taula mentre sopem, tocar... Sempre així, com d’amagat, tocant fugaçment un instant amb un dit o dos per conèixer, reconèixer, esperant no ser descoberta com quan, com si encara et sorprengués, em dius:
–Què fas? Què toques?
13 comentaris:
Ara voldria ésser tactat per vós... i sí, hauríem d'haver trobat el moment, però vindrà, el moment arribarà un cop sigui per allà.
Magnífic.
Com sempre.
A mi també m'encanta tactar!
provant, provant...
:-) Genial! També, m'apunto a "tactar". Però mira, resseguir també m'agrada, com l'anunci d'aquell cotxe
Ja has tactat el Google Reader? Precisament fins avui t'hi tenia classificada com a "catosfera" i "amics", ara t'he afegit a "literatura". Fas enveja. ;)
Paupar, paupar!!!
escolta, i sobre el debat de les beques... que m'ha tocat el fons del cor...
a veure si també som culpables de la família on hem nascut, els pijos!
i de beques en sobren cada any que no saben què fer-ne!
i si no agrada el procés d'adjudicació (ara, per nota), canviem-lo entre tots. Però llavors els de família pija i esperit d'ovella negra, què fem???
sa_paupa
ep, i quin reguitzell de fans que hi tens, aquí...!
sa_paupa
Tactar barbes incipients? La meva no és gens d'incipient res!
En Joan Miquel Oliver se'ns fa novelista xiqueta (ara, fa una mica de por el que diu).
http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/24496/lider/dantonia/font/publica/una/novel%B7la/amb/referents/pop.html
Què fas...? Què toques?
yeral! vinga, que ja estàs de pujada. oi que sí, digues que sí!
ceifeira, la versió de la princesa també magnífica ;)
bruna, benvinguda!
tirai, hola! tactar mola, eh?
siknus, ai, calla. que em poso vermella.
sa_paupa, que bé que parles (reguitzell, diu!). i visca les nenes de casa bona ;)
carles, fa por? comprem-lo ja!
Lamitall, sóc de pujada en quan a estat anímic: sí (però em queda encara un trosset, petit). Si et refereixes a si vinc aviat, incertesa per ara és la paraula més indicada (tinc una "fenyada" de por...!).
Abraçadeeees amb regust a bratwurst...
Què millor, que tactar la vida?
:)
Publica un comentari a l'entrada