Un dentista amant del bacallà, una química que s'enfila per les parets, una psicòloga adoptadíssima-adaptadíssima (que puro!), un químic quasi doctor miximero, un futur bomber escalador de barba roja i una observadora poc fidel vinguda del sud.
Un restaurant de parets blaves, un pont llevadís, alguns bars plens d'estranys, unes parets que no s'acaben mai, el poble del Lluís, vent i vi, molt de vi.
Dos cotxes, amb clara diferència, diferent procedència i un únic destí.
Bombers lleonesos, un culet de marbre grec (et prenc el copyright!), italians sense llengua, escaladors multicultis, dones amb batins fluorescents.
Poca cobertura i moltes corbes.
Un restaurant de parets blaves, un pont llevadís, alguns bars plens d'estranys, unes parets que no s'acaben mai, el poble del Lluís, vent i vi, molt de vi.
Dos cotxes, amb clara diferència, diferent procedència i un únic destí.
Bombers lleonesos, un culet de marbre grec (et prenc el copyright!), italians sense llengua, escaladors multicultis, dones amb batins fluorescents.
Poca cobertura i moltes corbes.
5 comentaris:
Sounds good... (que diuen els anglesos).
L'Alemania Santa no la vulguis ni saber: molt-de-fred-i-neu, decimetes, conills-i-ous-de-xocolata-arreu, unes italianes esbojarrades, una cerveseria que no s'acaba mai, un company de pis que no neteja els plats ni sota amenaça, i "fenya", molt "fenya". Tot i això, he sobreviscut... que ja és dir.
"Amanece que no es poco".
Gran viatget ;-), sí senyor. La veritat és que sabem com fer-ho, les nostres escapades són sempre exitoses.
Petons observadora poc fidel!
(ah, copyright cedit!)
Siurana vista de lluny (concretament des de Cornudella) ja és maco. M'imagino que des d'allà mateix encara ho deu ser més.
La meva modestíssima economia encara em permet fer un viatget a París però, malgrat que estic enamorat d'aquella ciutat, reconec que les terres per on has estat tenen tan d'encant com Montmartre. A més a més segur que tu et pots permetre anar a París i més lluny i tot, que et paga el Parlament xD
Uau, quin viatge!
Terra de dones ha acabat de tornant en forma de nit d'aurembiaix.
:)
Sí que l'era!
El meu tutor ens ha enviat l'ordre dels actes del simposi però no hi ha hagut manera...vaig tan enfeinada últimament...quin desastre...:)
Per cert!
Ets de Sabadell o Terrassa?
Ostres, avui a la nit baixo a Sabadell de concert.
Una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada