dimarts, 1 d’abril de 2008

Llef!

El lletgisme és allò que fem tots: crear-nos llenguatges, consignes, grupuscles, per ser més endogàmics que ningú. Que fins i tot els que diuen que ells no són l'elit i que ells sí que ho engloben tot, fins i tot aquests volen ser especials. I es creen codis èlfics i formes que només capten ells. I encara els queda aprendre del lletgisme a criticar construint alguna cosa, a criticar parodiant, la crítica absurda.



Contra els moderns, contra els intel·lectuals, contra les modes, contra els multicultis. Contra tot això i a favor de tot això. Tirar-hi pedres i caure volgudament en el parany. Ah, i el lletgisme també coneix les trifulgues dels amors quotidians. Que tots hi caiem, també.

4 comentaris:

Bruna ha dit...

Sí, sí, contra els intel·lectuals i els moderns i tota la pesca. Però, després de tot, són els qui ens agraden. Què hi farem!

Carles ha dit...

Parlant de moderns, Mishima toca aquest divendres a Barcelona: Centre Sta Mònica, amb Albaialeix.

Què dius?

La nit ha dit...

M'agrada moltíssim aquest text...


Sempre acabo parlant d'això amb els més propers i coincidim en què a poc a poc, per sort, alguns intentem trencar aquests grupuscles i barrejar-los amb d'altres...

I tens raó, al final, els sentiments deuen ser ben semblants en tots els catres.

Una abraçada!
I més refelxions cap aquí...!!!

Yeral ha dit...

Tu ets el meu amor quotidià, fa un temps... el meu amor lletgista i contra l'intel·lectualisme, la modernitat i les modes.

I avui dijous nit i des d'Alemania, va el Mingus B. Formentor, i em posa l'adaggieto de la 5ª simfonia de Mahler...

Estava escrit. No sé on. En alguna paret, segurament.