A risc de repetir-me

Sí, sí, sí… És possible no haver d’agafar sempre el mateix tren, amb les mateixes cares conegudes enganxades les unes a les altres per culpa de la manca d’espai. És possible no arrossegar la son durant tot el dia, i encara l’endemà la mateixa son del dia abans. És possible poder llegir, cuinar, convidar-te a sopar. És possible poder xerrar una estona amb vosaltres en una trobada fortuïta. És possible no carregar el mal humor tota la setmana, és possible escapar de la rutina. És possible que sigui diferent aquest cop. Que no m’enganyin mai més, perquè és possible. No vull més discursos morals. És possible, i si vols, pots. I que bé.