dimecres, 16 de gener de 2008

A risc de repetir-me

Sí, sí, sí… És possible no haver d’agafar sempre el mateix tren, amb les mateixes cares conegudes enganxades les unes a les altres per culpa de la manca d’espai. És possible no arrossegar la son durant tot el dia, i encara l’endemà la mateixa son del dia abans. És possible poder llegir, cuinar, convidar-te a sopar. És possible poder xerrar una estona amb vosaltres en una trobada fortuïta. És possible no carregar el mal humor tota la setmana, és possible escapar de la rutina. És possible que sigui diferent aquest cop. Que no m’enganyin mai més, perquè és possible. No vull més discursos morals. És possible, i si vols, pots. I que bé.

3 comentaris:

La Marlene ha dit...

Et vas deixar enganyar, per veure la transformació! I que bé, i que bé.

maria ha dit...

Ei!!!!

No sabia que tenies un blog!!! T'he trobat per casualitat!!! Quina il·lu!!!

Vas directa als preferits!!

;)

maria ha dit...

per cert, he vist que un post hi has posat un arxiu musical!!! Com ho has fet...? Jo vull!!!

:p