divendres, 18 de gener de 2008

Ets tu?

Ella ja sap que has de venir. Però diu que és urgent que se sàpiga i aquestes paraules li cremen a les mans.

Has de venir, el que passa és que no sap quan. Ben sovint quan va pel carrer es fixa amb la gent i és que tothom li sembla tu, saps? Això és al primer moment, després s'adona d'un detall -insignificant de vegades- que no quadra i veu que s'ha tornat a equivocar. Una camisa de seda, mai la duries tu!; un caminar malgirbat, no hi camines pas, així; un pal d'esgrima; vès, què faries tu amb un pal d'esgrima; un gorro amb borla, esclar que no ets tu!



El cas és que has d'arribar i no sap quan i això la té intranquil·la. Suposo que tampoc no saps on viu ni si el dia que arribes ella serà aquí. Com ho fareu? Ella ja s'ha assabentat que vindràs amb tren, però, esclar, si no sap d'on véns... Què vols, que es passi el dia a l'estació? Espero que ja ho tinguis tot planejat i aquell dia tot serà fàcil i anirà rodat i us riureu d'aquests patiments d'avui.

Jo només pateixo per si has de venir amb l'AVE.
Si és així, ho teniu fomut...

1 comentari:

maria ha dit...

i exactament, on ho trobo dins la web? Digue'm limitadeta... jejeje! :p