dimecres, 23 de gener de 2008

inventari

només si miro enfora veig que queda no res, poc i res. i aleshores me n'adono, me n'adono de lu acollonida, lu cagada que estic. que tinc els ulls vermells i eixuts. que no hi ets.
me n'adono de tot això i allò i lu altre, i busco el pot amb les dues putes boles verdes, on són?, no fotis que també te les has endut, i el pot llançat per terra.
tant me fa, baixaré al bar i el cambrer em servirà un o dos carajillos carregadíssims mentre em diu mentides dolces. una bona medicina. estem cardats, animals degenerats per la massacre contínua.
després, quan vinguis, alçarem els punys i farem les maletes per emigrar cap al Vietnam. que guai. sobretot, agafa els dongs.

5 comentaris:

maria ha dit...

esperarem que arribi i farem les maletes, doncs!

;)

Yeral ha dit...

A Vietnam dius que anem?? Bé, doncs... vaig a comprar un gong i prendre un antimalàric... No, millor, prendre'm Gin Tònics que la Tònica (perquè porta quinina) és el primer i més antic remei contra la malària.

Estic llest. A punt per emprendre el vol.

(Per cert, només xafardeixava... M'ha agradat molt això de "baixaré al bar i el cambrer em servirà un o dos carajillos carregadíssims mentre em diu mentides dolces". Molt).

Bonne nuit...

maria ha dit...

Sip! Jeje! Per primera vegada alguna cosa meva al blog!

Espero que t'hagi agradat...!

;)

maria ha dit...

m'agrada el canvi de nom!

lamitall ha dit...

maria, esclar, el carrer de les baldufes ha quedat antic... ;)

yeral, tu porta la tònica que jo ja afegeixo la ginebra. Vietnam és lluny...