La llengua viva popular (deixeu-me dir que ben sovint em fio més del parlar de gent diversa que dels setciències dels diccionaris, sempre una dècada enrere); doncs bé, la llengua viva popular m'ha posat davant d'un repte de difícil resolució. El dubte em va venir el dia que un bon amic em digué: i tu, espatules o escudelles? Pobra de mi, en ma vida he fet res d'això! Desconfiada com sóc ja em pensava que l'amic em preguntava sobre les meves pràctiques més obscures, però es veu que no, resulta que senzillament volia saber com agafava la sobrassada. La sobrassada..., coi, jo en faig un bon tall i andandu. No, no, ell em parlava de sobrassada d'aquesta rotllo paté, rotllo formatge fresc; sobrassada en conserva per entendre'ns. I és que es veu que depèn de com l'agafes amb el ganivet estàs espatulant o escudellant.
Ignorant de mi, i dubtant dels meus aprenentatges durant la carrera vaig recórrer al Diec, al Termcat, a l'Alcover-Moll... a totes les patums de referència. I res, tu. Espatular no existeix (tot i que sí que tenim espàtules, i aquí és quan una es pregunta "i què coi es fa amb una espàtula?!) i escudellar tan sols vol dir:
Distribuir sopa, escudella, brou, etc., posant-ho en les escudelles o els plats.
I esclar, jo, ni idea de què faig: si espatulo o escudello. I el meu amic que se'n fa creus que mai no hagi sentit aquestes paraules. Jo ja veig per on va la cosa, però a mi que m'agrada ser fidel als organismes lingüístics de referència (per allò de la unitat, que cal una norma, que hem de cuidar la llengua i tal i tal) ara m'han posat en un dilema i cada cop que em vull untar una torradeta amb patè em ve al cap la famosa pregunteta: i tu què fas, espatules o escudelles?
PS Per embolicar més la troca, l'altre dia un altre bon amic em va dir que s'havia encigalat de mala manera. I jo que em pensava que encigalar volia dir enganyar ja no sé com prendre-m'ho. O és que potser ve de cigala?
Ignorant de mi, i dubtant dels meus aprenentatges durant la carrera vaig recórrer al Diec, al Termcat, a l'Alcover-Moll... a totes les patums de referència. I res, tu. Espatular no existeix (tot i que sí que tenim espàtules, i aquí és quan una es pregunta "i què coi es fa amb una espàtula?!) i escudellar tan sols vol dir:
Distribuir sopa, escudella, brou, etc., posant-ho en les escudelles o els plats.
I esclar, jo, ni idea de què faig: si espatulo o escudello. I el meu amic que se'n fa creus que mai no hagi sentit aquestes paraules. Jo ja veig per on va la cosa, però a mi que m'agrada ser fidel als organismes lingüístics de referència (per allò de la unitat, que cal una norma, que hem de cuidar la llengua i tal i tal) ara m'han posat en un dilema i cada cop que em vull untar una torradeta amb patè em ve al cap la famosa pregunteta: i tu què fas, espatules o escudelles?
PS Per embolicar més la troca, l'altre dia un altre bon amic em va dir que s'havia encigalat de mala manera. I jo que em pensava que encigalar volia dir enganyar ja no sé com prendre-m'ho. O és que potser ve de cigala?
3 comentaris:
Digues-li: "Pots encigalar-me?" i sortiràs de dubtes :)
oh, visita sorpresa!
jo passo, passo, que després m'enredo...
Sobrassada de pot? Se sap que com una sobrassada de Trebaluger no hi ha res.
Publica un comentari a l'entrada