dissabte, 17 de maig del 2008

el Castle

EN VOL LLIURE

Com el palpís dels dits desgastats
de noies que toquen, som
tecles de piano que sonen;
racons de Vallcarca, aquí
com el teu cutis que acosto,
llavis som a l'ombra d'estiu,
serrell que et cau sobre els ulls.
Coses equivocades, copes de més som,
sense interès, ni futur, ni perspectives.

Hi ha criatures angèliques -ho saps-
que toquen pianoles de fira.
Tot el que vull ser és aquest cel
sobre un descampat.
Llum que brilla amb doble intensitat
dura la meitat de temps.

Són coses equivocades, coses de més.
Copes equivocades, copes de més, som.

[David Castillo]

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Confio que les properes equivocacions no siguin clares, siguin gintònics. Gran, molt gran! (La nit, és clar, no en Castle.)

Maria ha dit...

Ostres, quina ràbia que m'hagi molat, eh!!! Jajaja!!! Ja ho dèiem ahir...

Gran, què gran!! (dijous i ahir i... dimarts, oi?)

;)