dijous, 22 de maig de 2008

crònica de matí

surto de casa a mig matí, és així, encara que la feina s'acumuli, sortir de casa a mig matí caminar i buscar una taula i un cafè comença a ser una necessitat vital. deu ser per això que no em recordo mai d'arreglar la cafetera?

un estel voleia, un amic fa d'acusador, l'asfalt és humit, a la cantonada hi ha roba llançada a un costat del contenidor (una sabata preciosa!), el mòbil queda a casa silenciós, al cafè puc agafar el diari, la biblioteca del barri no obre als matins, reassaboreixo Menorca i Adriana Varela, m'assetgen lletres àrabs, i hi ha gent amb jersei i amb tirants. quina bogeria...

si agafes el camí de la dreta, sempre arribes abans?



Una falta personal, tantes baixes en es meu sofà,
mil cent-cinquanta condons.
Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de passar.
[Antònia Font]

1 comentari:

Yeral ha dit...

Jo cada dia sortiria a mig matí a buscar una taula i un cafè.

Cada dia sortiria a mirar la roba llançada a un costat del contenidor.

Cada dia agafaria el camí de l'esquerra si és que el de la dreta em fés arribar abans.