dijous, 1 de maig de 2008

la vida, aquella «maudite»


canta l'Ovidi a la «Balada del concurs de blois»:

No tinc res cert, llevat del que és incert;
tot és obscur, sobretot el que és clar;
no em fa dubtar res més que l'evidència,
tota ciència m'és accidental.

[François Villon]

3 comentaris:

batecs ha dit...

la vida és el batec que s'escapa

bon cap de setmana!

maria ha dit...

"El temps no passa inútilment.
El camí és llarg i no pas
sempre recte. A voltes cal
canviar de ruta, i a cada
contrada podem trobar nous
paisatges, no sempre del tot
nítids, però el gest fidel
que conferim a cada muda
ens dóna la certesa que
no hi ha certeses
[...]"

Quima Jaume


Sàvies paraules...

Yeral ha dit...

L'evidència mai evidencia el que és cert, perquè de certeses n'hi ha tantes i de tan incertes...!!

(m'ha sortit un bucle, rollo Perdi... però això és el que m'ha inspirat)

Aaaaaaaaaaaapa...