dijous, 8 de maig de 2008

De bàrbars i barbarismes

L'altre dia sentia com el nostre president deia que «dintre d'uns mesos no es parlarà de l'aigua», la meva companya de feina m'avisava que «ara m'hi fico, al telèfon», les noies d'El Cabaret Elèctric simultaniejaven situacions: «estem veient un concert, estem parlant amb el sr. X, estem retransmetent...», en Cuní parlava de «la onada de accions a favor de en Franki», i un col·lega em reclamava a veure si «no em penses donar una abraçada i un petó?»

Renoi, quina feinada. Encara penso com posar-me a dins dels mesos de l'any, no fos cas que l'aigua m'envestís. I encara més, com posar-me a dins del telèfon, sort que sóc prima i potser ben contorsionada... Això de sincronitzar accions, encara, però a tantes alhora com elles no hi arribo, són unes màquines. Continuaré entrenant-me. La lentitud d'en Cuní m'exaspera, fins i tot és incapaç d'apostrofar tot i que estic segura que se sap de peapà totes les normes ortogràfiques. Per últim, al meu col·lega, li he preparat una caixa amb un llaç rosa on hi ha cinc abraçades i alguns petons de regal. Que en cas d'apuru no n'hi faltin.

4 comentaris:

Yeral ha dit...

La lingüista elitista t'està menjant el cervell... No la llegeixis més, s'acaba de publicar a Science que pot ser perjudicial per la salut mental dels catalans... I tu no ets d'aquest tarannà... O si? ;)

Jo vull una caixeta d'aquestes amb abraçades i petons... era la "suspresa" que em preparaves?

robert ha dit...

Bàrbars!!

Somiatrufes ha dit...

Buf, millor desactivar el corrector simultani del word; acabes veient la gent amb unes onades vermelles sota els peus. En el cas d'en Montilla, sota els peus, sobre el cap i al voltant de les aixelles :D

robert ha dit...

És veritat encara no he vist el teu pis... Ara que faig poca cosa haig de venir!