dimecres, 28 de maig de 2008

sei quem me faz bem

per tu, Lai

Suc de tamarindo. Acre. Antropòlegs. Hamaques selvàtiques. Menino da rua. Locals de samba. Lapa. Papa Neto. Mama Julia. Sirleni! Calor enganxifosa. Pastilles perdudes antimalària. Cachaça. Seringueiros i seringals. Peregrinació al Corcovado. Capoeira. Divina ayahuasca. Feijao. Sorra de Copacabana. Moniquinha i Edgard. MST, CUT, CTA i IIEP. Vanda i Cicero. Enyor de guitarra.



És ben cert que pots enyorar llocs on mai has estat, i que pots sentir la seva presència tan forta que et cridin a retornar-hi per molt que mai els hagis vist amb els teus ulls. Això és la saudade que tan viuen al Brasil, una enyorança nostàlgica però bonica, una emoció melancòlica de quelcom perdut però retornable. Enyorança del passat i enyorança del futur, no saber viure el present? Tot junt aplegat en una paraula. Saudade, un dels mots portuguesos més difícils de traduir que revel·la tota una concepció de la vida (qui diu que la llengua no genera una visió pròpia del món?) i que es troba a l'arrel tant del fado com de la samba.

4 comentaris:

Yeral ha dit...

Saudade és una de les paraules més boniques en portuguès i que, com bé dius, és de difícil traducció perquè té cent mil significats i matisos i colors.

Per cert, has escoltat Chega de saudade en veu de Caetano o de'n Joâo Gilberto?? Ufff... no ho facis... després no podràs deixar de fer-ho...

laia ha dit...

quan, de sobte i sense voler, et descobreixes passejant per la Rua da Saudade, a l'Alfama lisboeta, entens què vol dir aquesta paraula.

Saudade són els estenedors populars a les plaçes, i les joguines deixades al carrer, un brindis amb ginginha, pintades modernes a tranvies decadents, cels cablejats, espais de destrucció... i un guiri perdut i amb cara de cansat.



són les cinc?
Lariam, lariam, lariaaam!!

menxu ha dit...

M'agrada molt el portuguès, tot i no haver estat mai a Portugal. Cada dia espontàniament en sento parlar o n'escolto alguna cançó. Avui ja he complert amb aquesta anècdota trobant la teva cançó :)

lamitall ha dit...

yeral, Caetano és taaan gran, que no m'atreveixo a posar-lo per aquí...

laia, i quin viatge més surrealista. i escriu més, artistaaa!

menxu, bem-vinda a minha casa, adiante!