dilluns, 26 de maig del 2008

Aniversari


Tres, quatre o cinc anys.
Per sort ja n'he perdut el compte.
I encara pendent de tornar-hi.
Olor de pòlvora i regust anisat a la llengua.
I por, una por endins del cos.

7 comentaris:

la Bruna ha dit...

Més que por, pànic, no? Encara tens alguna cicatriu? ;)
Un dia anirem juntes i jo no deixaré que caiguis!

Yeral ha dit...

Jo us espero a la barra... fent un gintònic. La pòlvora em posa nerviós.

laia ha dit...

jo encara recordo al llevar-me, amb les lleganyes als ulls i la motxilla a l'esquena, et veia entrant per la porta amb les ulleres tortes, la teva cara de mala òstia i l'espatlla esgarrapada!
i jo que pensava, d'on arriba aquesta noia a les vuit del matí?

laia ha dit...

dimarts vens a sopar?
que fa un munt que no ens veiem!

Maria ha dit...

la Patum, sempre pendent...!! L'olor de pólvora m'encanta!

Anònim ha dit...

Aquí hi veig un problema de convergència d'olors, però potser és només la meva miopia galopant.

Perdre el compte quan només en sumen 3, 4 o 5 és propi de la gent de lletres, i ja sabem què diuen de la gent de lletres...

Anònim ha dit...

bruna, no podem saltar juntes! allà o saltes amb un professional o ja et dic jo com acabes, soterrada entre berguedans.

yeral, doncs no t'imagines com vaig arribar a la barra...

laia, i jo amagant l'espatlla cremada perquè ningú em renyés ;) avui, no ho sé pas, que tinc la famosa cançó

maria, l'any que ve?!

l'altre, a mi em passa ben sovint, els anys passen tan ràpid que em descol·loco. vols dir que això és cosa de les lletres?