dijous, 12 de març del 2009

vuit de vuit

fa vuit anys que agafava un euromed per primer cop i baixava cap a terres valencianes. fa vuit anys per allà al sud entre música d'orquestra i tramussos vam enfilar un fil de ferro que gairebé no es trenca. vaig descobrir què era el fiambre i agranar. fa vuit anys que vam pactar, sense saber-ho, una aliança d'amagat de les mestresses.

fa vuit anys vaig agafar un euromed morta de son i amb les cames cansades. direcció al nord, i amb la il·lusió pels projectes que comencen. fa vuit anys encetàvem consignes noves i ens reconeixíem com a uns dels nostres. el risc dels agosarats ens ha fet créixer.

vuit anys no són res. o sí, vés a saber. ha passat gent, molta. i han passat coses, no tantes. però hi ha gent i coses que no han canviat gaire. o sí, però hem canviat junts i això, sense arribar a la llagrimeta, és important. i tant que ho és. perquè res creix perquè sí ni amb la força de l'onada. no sóc amant dels aniversaris, però n'hi ha que s'han de celebrar per imperatiu. perquè no són aniversaris del record, són un punt de partida. tornem a néixer.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs no descarto capablanquejar dissabte a la nit. Sigui com sigui, felicitats :)

robert ha dit...

Felicitats!!