dimecres, 18 de març de 2009

mudo la pell

com que als matins ja fa calor m'oblido de la jaqueta, verda, i en tornar a casa em noto el coll i penso en encomanar-t'ho. les penes encomanades pesen menys o tan sols és una excusa per fer-te quedar i que no tornis mai a ca teva. posar cap per avall l'habitació i marxar. on sigui, però marxar. ràpid i corrents amb no res a les mans, deixar-ho tot per fer. és que aquesta caloreta em torna a portar desitjos extravagants i em desperto a mitjanit pensant en un llit d'aigua enorme, amb parets taronjoses i terrassa cap a sant llorenç. seria una peixera petita només per mi plena de lletres i sense número. ni a la porta. ni telèfon. una cuina enorme des d'on dia a dia sortiria una olor diferent i algú entraria normalment per la finestra i s'asseuria a taula. així de fàcil. ah, i al final de tot sortiria imprès un epíleg amb lletres verdes, clar, on diria "no basado en hechos reales".

2 comentaris:

carme ha dit...

això és l'espera de la primavera en estat pur. desitjar i marxar i quedar-se, i això de les penes encomanades que pesen menys, que m'ha convençut.

em sembla que passaré molt sovint per aquí. ;)

anna ha dit...

què xulo :)