mudo la pell

com que als matins ja fa calor m'oblido de la jaqueta, verda, i en tornar a casa em noto el coll i penso en encomanar-t'ho. les penes encomanades pesen menys o tan sols és una excusa per fer-te quedar i que no tornis mai a ca teva. posar cap per avall l'habitació i marxar. on sigui, però marxar. ràpid i corrents amb no res a les mans, deixar-ho tot per fer. és que aquesta caloreta em torna a portar desitjos extravagants i em desperto a mitjanit pensant en un llit d'aigua enorme, amb parets taronjoses i terrassa cap a sant llorenç. seria una peixera petita només per mi plena de lletres i sense número. ni a la porta. ni telèfon. una cuina enorme des d'on dia a dia sortiria una olor diferent i algú entraria normalment per la finestra i s'asseuria a taula. així de fàcil. ah, i al final de tot sortiria imprès un epíleg amb lletres verdes, clar, on diria "no basado en hechos reales".