passant pel carrer de la palla un home descuidat toca la flauta. entona a la perfecció el rosadabril i em recorda el meu professor de música de l'escola de pago. al tren els xolos de torrebaró llancen floretes de mal gust a una sudamericana que ni se'ls mira i em somriu. és dia d'arracades, del cinquè en joc i del primer cucurutxo de la temporada. m'assec a un banc de la plaça del pedró al costat d'un que ben bé podria ser el flautista del carrer de la palla. faig temps deixant-me acaronar pels raigs de març. a la virreina tenen la rodoreda tancada, és dilluns. enganxada als vidres espio branques i mapes de pobles ficticis mentre m'omplo de desig. amb el cap a pedreres de marès menorquines torno a la meva ciutat. en sortir de l'estació caço una frase al vol: «és el síndrome de la primavera». tot amb música de bombón mallorquín. però això deixem-ho per ara, es mereix un altre post.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada