És habitual que se'm preguntin coses de llengua, per allò de "tu que t'hi dediques..." I és ben habitual, també, que m'enganxin fora de joc perquè ja se sap que amb unes cerveses al cos la llengua es desfigura i ja no saps què és bo i què dolent. Al gra. Una amiga em comentava que no tenim el verb ronronejar. Au, va! És que els gats i gates catalans no ronronegen? Au, vinga. Que consti que la seva pregunta em va quedar al cap i va generar una recerca per llibres, obres de referència i pàgines web. De fet, el retrat més fidel de la llengua real són els webs. I ves per on. A la xarxa els petits felins sí que ronronegen, però als llibres de grans patums no. Només ronquen o filen. Ai, carai.
És que les gates catalanes no en saben, d'això? És que els gats catalans només miolen? Es veu que sí, que tenen tant seny que no s'atreveixen a fer el ronso. Com a molt, i encara hauria de confirmar-ho, fan run-run. O ronquen o filen; ai, uix, quines paraules més assenyades.
La meva amiga encara no n'està gaire convençuda. I és que no és per a menys! Si fins i tot els traductors de la xarxa la donen per bona o són incapaços de traduir-la. Ai las, quanta feina per fer encara!
Ben bé que qui no té feina...
És que les gates catalanes no en saben, d'això? És que els gats catalans només miolen? Es veu que sí, que tenen tant seny que no s'atreveixen a fer el ronso. Com a molt, i encara hauria de confirmar-ho, fan run-run. O ronquen o filen; ai, uix, quines paraules més assenyades.
La meva amiga encara no n'està gaire convençuda. I és que no és per a menys! Si fins i tot els traductors de la xarxa la donen per bona o són incapaços de traduir-la. Ai las, quanta feina per fer encara!
Ben bé que qui no té feina...
5 comentaris:
Bo, boníssim! I jo que em pensava que era una d'aquelles paraules-lapsus (ja saps, de les de, uix ara no em surt). Doncs roncarem, quin remei. O filarem com la Balanguera, ves.
Per sort o per desgràcia, encara ens queden molts gats per pentinar!
... i perfectament pentinat. Amb un estil ben diferent a l'habitual, però molt interessant com sempre.
vladimir
Bruna, que la coneixes? ;)
vladimir, que ja no escrius?
mitall,
tenia la sensació que em repetia, que tot ho tenia dit, i que el joc ja havia donat prou de sí. En tot cas et vaig seguint, trobo interessant el que sols escriure.
vladimir
I a què et dediques, exactament? :)
Litus
Publica un comentari a l'entrada