Ordenava mecànicament les meves idees
controlava com un autòmat els meus sentiments
plorava als enterraments
i reia els acudits.
A canvi, de tant en tant en queia el món a sobre.
[Helena Porteros]
controlava com un autòmat els meus sentiments
plorava als enterraments
i reia els acudits.
A canvi, de tant en tant en queia el món a sobre.
[Helena Porteros]
1 comentari:
ja solen ser així les coses, però si no hi ha remeï pensem que tot està bé. a més, ningú ens va dir que les coses serien fàcils; apretar les dents, endavant, i si trobem una llauna buida en mig del camí fotem-li un bon xut.
vladimir
Publica un comentari a l'entrada