dilluns, 23 de març del 2009

Pentinant el gat

És habitual que se'm preguntin coses de llengua, per allò de "tu que t'hi dediques..." I és ben habitual, també, que m'enganxin fora de joc perquè ja se sap que amb unes cerveses al cos la llengua es desfigura i ja no saps què és bo i què dolent. Al gra. Una amiga em comentava que no tenim el verb ronronejar. Au, va! És que els gats i gates catalans no ronronegen? Au, vinga. Que consti que la seva pregunta em va quedar al cap i va generar una recerca per llibres, obres de referència i pàgines web. De fet, el retrat més fidel de la llengua real són els webs. I ves per on. A la xarxa els petits felins sí que ronronegen, però als llibres de grans patums no. Només ronquen o filen. Ai, carai.
És que les gates catalanes no en saben, d'això? És que els gats catalans només miolen? Es veu que sí, que tenen tant seny que no s'atreveixen a fer el ronso. Com a molt, i encara hauria de confirmar-ho, fan run-run. O ronquen o filen; ai, uix, quines paraules més assenyades.
La meva amiga encara no n'està gaire convençuda. I és que no és per a menys! Si fins i tot els traductors de la xarxa la donen per bona o són incapaços de traduir-la. Ai las, quanta feina per fer encara!
Ben bé que qui no té feina...

5 comentaris:

la Bruna ha dit...

Bo, boníssim! I jo que em pensava que era una d'aquelles paraules-lapsus (ja saps, de les de, uix ara no em surt). Doncs roncarem, quin remei. O filarem com la Balanguera, ves.
Per sort o per desgràcia, encara ens queden molts gats per pentinar!

Anònim ha dit...

... i perfectament pentinat. Amb un estil ben diferent a l'habitual, però molt interessant com sempre.

vladimir

lamitall ha dit...

Bruna, que la coneixes? ;)

vladimir, que ja no escrius?

Anònim ha dit...

mitall,
tenia la sensació que em repetia, que tot ho tenia dit, i que el joc ja havia donat prou de sí. En tot cas et vaig seguint, trobo interessant el que sols escriure.

vladimir

Anònim ha dit...

I a què et dediques, exactament? :)

Litus