dijous, 10 d’abril de 2008

Històries increïbles (encara)

Això era un home de vida alegre, el senyor R, que per atzars de la vida va conèixer una política de molta influència. Fou gràcies a ella, la senyora J, que va poder deixar la feina i va passar a ser l'home de la neteja de casa la senyora política. Era un home de la neteja excel·lent i amb el pas del temps va passar a ser el nino dels ulls de la senyora. I ja se sap, una cosa porta l'altra i... la senyora era una donya joana que el va ben enredar.

I bé, ja tenim el senyor R (a partir d'ara, senyor de J) convertit en tot un senyor de la casa. Ella, tota orgullosa, explicava als companys que «el meu senyor fa d'amo de casa». I ell que «la meva senyora és una dona pública». Amb el temps van venir els nens (quatre!, quatre fills i un pare, cinc diables per a una mare) i la dona política va prosperar tant que va ser escollida presidenta del país. Ara el senyor R ja era el primer noble del país i acompanyava la seva dona arreu amb posat abnegat i discret.

3 comentaris:

Yeral ha dit...

Senyu, he fet l'exercici que em va demanar però encara em costa l'anàlisi del text. Hauré d'anar al setembre??

El que volia dir és que crec que el senyor R seria tot una Carla Bruni, si no fos perquè aquesta crida ja més l'atenció i gairebé pren més protagonista, per la seva bellesa-o-el-que-sigui-que-té, que el Sarkozy. Les paradoxes de la fama, com el sexisme del llenguatge.

Bon diaaa tinguis!

robert ha dit...

Certament increïble.

maria ha dit...

el dia que aquesta història no siguiincreïble... serà un gran què!