som guiris al país de la vida, som uns domingueros.
[Joan Miquel Oliver]
[Joan Miquel Oliver]
SERMÓ
La por de tots
i tot de por
no deixen lloc
al meu sermó
que es fa petit
petit i prim
i decidit
a estar-se aquí
per dir-ho a tots
i a mi tot sol:
no tinguis por,
no tingueu por.
La por de tots
i tot de por
no deixen lloc
al meu sermó
que es fa petit
petit i prim
i decidit
a estar-se aquí
per dir-ho a tots
i a mi tot sol:
no tinguis por,
no tingueu por.
[Enric Cassases]
7 comentaris:
Un dia de Desembre, amb els amics de Sant Cugat, després de l'espectacle del Casasses i el Comelade a l'Envelat de les Festes de Nadal, ens vam trobar a tota la colla de músics/poetes sopant en un local social/bar/restaurant que regenten una gent de la CUP (Candidatures d'Unitat Popular) de Sant Cugat: el Terra Dolça (hi hem d'anar, hi hem d'anar, hi hem d'anar... s'hi menja tant bé!). Bé, el cas és que amb lo lleig, escarransit, extravagant, i allargassat que és el Casasses anava amb una "nena" de X anys (21? 22? 23??) preciosa, però preciosa,..., preciosa. I jo dic: "Culloooons, que és maca la filla del Casasses...!" I em diu un amic que treballa a l'Envelat: "quina filla? Si és la seva xicota..." I jo que no m'ho podia creure... no podia... em sembla que aquella nit no vaig dormir i vaig decidir ser poeta (en una altra vida). Però ara, llegeixo el post i dic: és que no cal mirar-lo. És llegir una poesia seva o escoltar-lo dient "Era per estimar-te que em vaig fer pobre" i ja està. Hi caus "fiju". I més si téns 21 anyets... jeje...
(Això, per l'extensió del text, podria ser un mail, però mira, com que tot és "llegible" per part del gran públic... aquí ho deixo, i me'n torno amb les meves cèl·lules, res de bactèries...) ;)
Abraçà!
i... ai que em sembla que sé qui és la noieta...!!! Jejejeje!!!
Llegir-lo no és un petit plaer, no. És un ENORME plaer en sobredosi. Grandíssim Casasses, com sempre.
I no tinguis por. Però la por si l'aprofites...
Maria... QUI és, QUI ÉS??? ETS TU?? Jeje... Si cal li escric alguna cosa, eh??
Jajajajaja!!! No, no sóc jo... Però sóc moooooooooolt amiga (però molt, eh!) d'una noia que al seu torn ho és (d'amiga) de la la noia (jove i molt guapa) que va estar amb el Casasses (i que sí, podia passar per filla seva).
T'has aclarit?
;)
ei, parella, sembleu de salsa rosa! quin safareig!!!
bruna, es torna cerimònia! gràcies.
Vull (vull!) saber qui és aquesta mossa. Visca el safareig, carai!
By the way, que no coneixia la cançó de Plouen Catximbes, tà bé.
Diuen que en Casasses és un encant.
Publica un comentari a l'entrada