El juliol del 2003 jo havia tornat de Venècia, tenia el cap fet un embolic i Roberto Bolaño moria en un llit de Barcelona després d'uns dies en coma. Ell sabia que no era immortal des dels seus 38 i jo encara no sabia qui era Bolaño, tot i haver llegit Soldados de Salamina d'en Cercas, perquè ja se sap que a la universitat d'avui poca cosa actual s'hi palpa i "que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde".
Bolaño, un xilè -ell s'autoanomenava llatinoamericà- de l'edat dels meus pares, amagava rere unes ulleres gruixudes una ironia afilada i una intensitat per viure i per escriure desaforada. Després d'escapar-se del pinotxetisme i passar per Mèxic, va venir a Catalunya. I vivia a Blanes. Algun dia s'hauria d'investigar què tenen els pobles de la costa catalana... no era Galeano que va viure un temps a Calella?
Tornem a Bolaño. Ell, o el personatge que el retrata a Soldados de Salamina, és qui dóna les pistes a Javier Cercas per acabar d'arrodonir l'obra i trobar l'«heroi» que busca Cercas en Miralles. Veritat o no, és ben cert que Bolaño va treballar de vigilant nocturn al càmping Estrella de Mar de Castelldefels i que va compartir estones amb Miralles. De tot el demés se'n desentén. De fet, diuen que Soldados de Salamina és un calc d'Estrella distante (1996), novel·la poc coneguda d'en Bolaño. Resulta que ambdues coincideixen amb la trama (en una barreja de ficció i realitat, un narrador present rememora el passat intentant dibuixar el perfil biogràfic d'un personatge real, fet que es veu estroncat per l'aparició d'un altre personatge que sedueix més el narrador) i pel fet que els dos narradors inclouen altres autors (en el cas de Cercas al mateix Bolaño).
Totes aquestes divagacions vénen a tomb precisament ara, que tinc els detectives salvajes esperant-me i a l'Arturo Belano mirant-me de reüll. Com que ja ens hem tractat una mica diu que està impacient i que té coses per explicar. Bien, el chavo quiere platicar, güey. Doncs, som-hi.
Bolaño, un xilè -ell s'autoanomenava llatinoamericà- de l'edat dels meus pares, amagava rere unes ulleres gruixudes una ironia afilada i una intensitat per viure i per escriure desaforada. Després d'escapar-se del pinotxetisme i passar per Mèxic, va venir a Catalunya. I vivia a Blanes. Algun dia s'hauria d'investigar què tenen els pobles de la costa catalana... no era Galeano que va viure un temps a Calella?
Tornem a Bolaño. Ell, o el personatge que el retrata a Soldados de Salamina, és qui dóna les pistes a Javier Cercas per acabar d'arrodonir l'obra i trobar l'«heroi» que busca Cercas en Miralles. Veritat o no, és ben cert que Bolaño va treballar de vigilant nocturn al càmping Estrella de Mar de Castelldefels i que va compartir estones amb Miralles. De tot el demés se'n desentén. De fet, diuen que Soldados de Salamina és un calc d'Estrella distante (1996), novel·la poc coneguda d'en Bolaño. Resulta que ambdues coincideixen amb la trama (en una barreja de ficció i realitat, un narrador present rememora el passat intentant dibuixar el perfil biogràfic d'un personatge real, fet que es veu estroncat per l'aparició d'un altre personatge que sedueix més el narrador) i pel fet que els dos narradors inclouen altres autors (en el cas de Cercas al mateix Bolaño).
Totes aquestes divagacions vénen a tomb precisament ara, que tinc els detectives salvajes esperant-me i a l'Arturo Belano mirant-me de reüll. Com que ja ens hem tractat una mica diu que està impacient i que té coses per explicar. Bien, el chavo quiere platicar, güey. Doncs, som-hi.
6 comentaris:
Això és un virus! El dia que hi hagi un Partit Bolañista... En el meu cas va ser "culpa" del perifèric Subal...
Bolaño mola. Tot i això he de dir que 2666 em va decebre una mica, potser perquè em van estar "menjant l'orella" massa temps dient que era una Obra Mestra. La part dels crims se'm va fer, simplement, insoportable. "Els detectives salvajes" també m'esperen però "La conjura de los necios" va guanyar la partida (més que res perquè aquest últim el tenia aquí a Alemania on sóc fent una estada i l'altre me'l vaig deixar a Barcelona...) ;)
Que en gaudeixis. Bolaño mola. Mola el seu Gaucho Insufrible. I el seu Putas Asesinas. I 2666!!! (menys la part dels crims, relat massa periodístic, per mi).
I per cert, parlant de llatinoamericans que viuen a Catalunya: has llegit Roberto Fresán?? M'agrada més que Bolaño. En recomano "La velocidad de las cosas" (que no "La velocidad de la luz", eh??!!).
Ja callo, ja callo... Però és que has tocat un tema...
A mi és que aquest cognom em recorda el Bolaño del club del Montilla xD
Bolaño és l'escriptor que m'hagués agradat ser. De cop, al tren, en un parràgraf, te n'adones que la idea és genial, que et transforma un diàleg en una successió de paraules repetides, que s'aplica en girar i girar continuament per portar-te del Jünger nazi a Catalunya, i després de nou a Chile, a Neruda, i a Mèxic i bebent Mezcal Los Suicidas.
Arturo Belano i Ulises Lima són la parella perfecta.
Un gran! ;-) M'alegro que t'agradi!
(2666 i Nocturno de Chile dp!) ;-)
Petons i bon cap de setmana!!!
(mishima toca divendres o dissabte vinent)
Carles
perdedor, Bolaño mola. ja rellegiré en Subal, a veure què en diu. ah, i jo no t'odio! ;)
yeral,quaaanta informació! Rodrigo Fresán ja és a la pila de llibres del costat de la tauleta de nit, no dono l'abast! què cony hi fas a Alemanya (a part de beure birra, clar)? ai, i encara he d'explicar-te què tal el Fortuny...
robert, estàs massa polititzat :) què hem de fer el 9?
carles, MISHIMA!!! JO EN VULLL!
Iep, tu has d'escriure un llibre!
Publica un comentari a l'entrada