diumenge, 24 de febrer de 2008

«I jo visc en les coses»

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.

Josep Palau i Fabre

4 comentaris:

maria ha dit...

Avui és dia d'homenatge, veig!!! Jejeje!! Al Bruixa també hi surt, avui!

Brindem per la seva memòria!!

Yeral ha dit...

Jo una vegada vaig escriure una poesia que acabava així:

"I tu ets més jo del que penses
perquè jo sóc un tu esfereïdor".

Jo era tan ella que, per força, ella havia de ser jo recíprocament, ni que fos una mica.

Aquests versos de Palau i Fabre, m'han fet recordar "aquell llavors".

Abraçades a cabassos!

galifardeu ha dit...

sempre sap greu perdre un mestre...

Pinzellades d'en Tai ha dit...

El vaig descobrir als Octubre, la meva primera vegada. Tard com sempre. El/els vaig descobrir amb vosaltres, quan feia poc que ens coneixíem. Un plaer, tot sigui dit.
A l'Alquimista el trobarem a faltar.