dimecres, 6 de febrer del 2008

a la trinxera

a les vuit del migdia, darrere la trinxera

portaré deu mil clavells pansits a la solapa i tu faràs olor de pólvora cremada. allà seré. sota els adoquins i entre la pols, al quarto fosc de sempre. jo ja n'he perdut les claus i el so de fogueres i trabucs em fa viure sobrevivint. el mur ja és fet, segurament no passaràs. tu, el meu guerrer i jo, una artesana. a unglades i esgarrapades la paret és cada cop més alta. però sempre et quedarà pelar-te cames i genolls sencers.

ens ho juguem tot a una tirada?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla terriblement bonic el que has escrit...

Yeral ha dit...

Si és a mi a qui esperes, jo em pelo les cames, els genolls i m'arranco la pell a tires després... M'ho jugo tot al 13.

Bonic això que dius... bonic, de debó.

Anònim ha dit...

Ep, artesana, veig que estàs tornant al teus millors moments!

Avui hi ha corcentillo a Cardedeu?

lamitall ha dit...

oh, oh, entre tots m'honoreu i em feu posar vermella... gràcies!

Pilar A ha dit...

Me n'alegro que t'agradés! Així, ens assegurem públic per properes edicions? ;)

Ara toca organitzar xerrades i els Esquellots Florals (el concurs literari de Sant Jordi! :P)


(Vaig anar a dormir "d'hora" perquè avui tenia examen d'examinadora de nivell intermedi, tota una proesa per un dissabte al dematí!)