Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.
Josep Palau i Fabre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Avui és dia d'homenatge, veig!!! Jejeje!! Al Bruixa també hi surt, avui!
Brindem per la seva memòria!!
Jo una vegada vaig escriure una poesia que acabava així:
"I tu ets més jo del que penses
perquè jo sóc un tu esfereïdor".
Jo era tan ella que, per força, ella havia de ser jo recíprocament, ni que fos una mica.
Aquests versos de Palau i Fabre, m'han fet recordar "aquell llavors".
Abraçades a cabassos!
sempre sap greu perdre un mestre...
El vaig descobrir als Octubre, la meva primera vegada. Tard com sempre. El/els vaig descobrir amb vosaltres, quan feia poc que ens coneixíem. Un plaer, tot sigui dit.
A l'Alquimista el trobarem a faltar.
Publica un comentari a l'entrada