divendres, 13 de febrer del 2009

muntanyes russes

ara sí, ara no. avui, fred; demà, calor. vull dir que cada matí mig obro l'ull lleganyós i depèn de si la porta és entreoberta i el gat és als meus peus ja sé què em passarà. o a vegades és la finestra que té algunes escletxes entreobertes i deixa entrar el sol. si el veí de sota serra fort la fusta, sé que hi haurà feina a dojo però si és el nen qui plora, ja m'ensumo que ens barallarem fort. depèn de si puja olor de cafè o de sofregit ja intueixo si l'espatlla em molestarà a mitja tarda. som muntanyes russes i cada revolt és un matí, o una nit, depèn de com t'ho miris.

amb l'avi quan anàvem a Montjuïc i compràvem el tiquet m'estampaven una calcomania a la mà esquerra. no me la deixava fregar, jo, i durava dies i dies fins que anava estripant-se fins a caure. així durant la setmana era l'enveja de la classe. però a les muntanyes russes no hi pujàvem mai. era per a nens grans. i mira ara, no hi ha manera de baixar-ne.

7 comentaris:

Yeral ha dit...

Què bó!! Molt.

Gràcies.

robert ha dit...

Quanta raó!!

la Bruna ha dit...

Boníssim, evocador. I què bones i com maregen aquestes muntanyes russes d'ara. Malgrat tot.
S'obren trenta-set horitzons?

Anònim ha dit...

Ei, hola! Em passo per aquí per dir-te que l'univers s'ha traslladat a http://an-tavia-na.blogspot.com

Gràcies per interessar-te per mi :)

Anna (exbitxo)

Anònim ha dit...

Avui feia calor i he pensat d'entrar a ca la mitall a llegir i a saludar. Sóc a la cresta de la onada.

Joan Recordà i Pellicer ha dit...

Jo també recordo haver anat al parc d'atraccions de Montjuïc! És curiós, però sols puc recordar les llambordes de l'avinguda de calçada ample amb pins a les vores que pujava fins al parc. Vés quina cosa!

Molt tendre el post; quins despertars més auspiciosos que tens. salutacions

Anònim ha dit...

yeral, no sé pas si és bo o no això de les muntanyes...

robert, te'n recordes a Montjuïc?

la Bruna, 37 encara no, dona!

Anna!, quina sort. ja t'he llistat ;)

batecs, grata sorpresa! tu, a la cresta de l'onada; jo, dalt de la muntanya russa. sort que torna la calor.

tomàtec, jo de les llambordes ni idea. jo tinc al cap la calcomania i el meu cosinet a baix de les atraccions saludant-nos amb la mà.