divendres, 13 de febrer de 2009

muntanyes russes

ara sí, ara no. avui, fred; demà, calor. vull dir que cada matí mig obro l'ull lleganyós i depèn de si la porta és entreoberta i el gat és als meus peus ja sé què em passarà. o a vegades és la finestra que té algunes escletxes entreobertes i deixa entrar el sol. si el veí de sota serra fort la fusta, sé que hi haurà feina a dojo però si és el nen qui plora, ja m'ensumo que ens barallarem fort. depèn de si puja olor de cafè o de sofregit ja intueixo si l'espatlla em molestarà a mitja tarda. som muntanyes russes i cada revolt és un matí, o una nit, depèn de com t'ho miris.

amb l'avi quan anàvem a Montjuïc i compràvem el tiquet m'estampaven una calcomania a la mà esquerra. no me la deixava fregar, jo, i durava dies i dies fins que anava estripant-se fins a caure. així durant la setmana era l'enveja de la classe. però a les muntanyes russes no hi pujàvem mai. era per a nens grans. i mira ara, no hi ha manera de baixar-ne.

7 comentaris:

Yeral ha dit...

Què bó!! Molt.

Gràcies.

Robert ha dit...

Quanta raó!!

la Bruna ha dit...

Boníssim, evocador. I què bones i com maregen aquestes muntanyes russes d'ara. Malgrat tot.
S'obren trenta-set horitzons?

Anònim ha dit...

Ei, hola! Em passo per aquí per dir-te que l'univers s'ha traslladat a http://an-tavia-na.blogspot.com

Gràcies per interessar-te per mi :)

Anna (exbitxo)

batecs ha dit...

Avui feia calor i he pensat d'entrar a ca la mitall a llegir i a saludar. Sóc a la cresta de la onada.

tomàtec ha dit...

Jo també recordo haver anat al parc d'atraccions de Montjuïc! És curiós, però sols puc recordar les llambordes de l'avinguda de calçada ample amb pins a les vores que pujava fins al parc. Vés quina cosa!

Molt tendre el post; quins despertars més auspiciosos que tens. salutacions

lamitall ha dit...

yeral, no sé pas si és bo o no això de les muntanyes...

robert, te'n recordes a Montjuïc?

la Bruna, 37 encara no, dona!

Anna!, quina sort. ja t'he llistat ;)

batecs, grata sorpresa! tu, a la cresta de l'onada; jo, dalt de la muntanya russa. sort que torna la calor.

tomàtec, jo de les llambordes ni idea. jo tinc al cap la calcomania i el meu cosinet a baix de les atraccions saludant-nos amb la mà.