t'adones que ja no saps escriure. o més aviat t'adones que no pots. passen els dies i hi ha temps en què escriure és feixuc i costa de parir. no saps plasmar res, et costa ordenar quatre ratlles amb sentit o estètica, tant li fa. i t'hi poses però no, el vent se t'endú lluny, amunt i amunt. i vas i tornes i vius sense viure, perquè no escriure ve del no viure i gira la ruleta. que potser no poder escriure vol dir no tenir res per dir, ni per fer. qui sap si només escrivim quan. i si cal fer força i prémer tecles per no desentrenar els sentits. o no. és igual, deixem-ho així. que vingui quan torni el sol.
d'un temps ençà sembla que tots tinguem el cap a can pistraus.
d'un temps ençà sembla que tots tinguem el cap a can pistraus.
3 comentaris:
Què bell. Sense escriure res has dit unes quantes veritats, les que han fet que el Bròquil resti una mica pansit darrerament i m'hagi hagut d'amagar darrera una màscara Lefística. Això no durarà gaire perquè, Mitall, bé saps que la primavera és a tocar, i si no l'és, ja la farem venir. Ja la faré venir! A partir d'ara comencen a passar coses, i viurem. Que tot està per fer, i el temps corre!!
Mitall, dissabte escribim?
Molt bo. M'he estat fixant que no t'agraden gaire les MAJUSCULES.
Jo em trobo una mica igual. Aquest, per haver perdut el tremp, està prou bé :)
Carles
Publica un comentari a l'entrada