dimecres, 6 de maig del 2009

Pensant maneres (meves)

Fica els dits en el pèl de l'esperit.
Mai no descobrirem res, si complim les regles.
[Blai Bonet]


Voler emocions sense aturador potser és símptoma d'inconformisme? Tenir massa desenvolupat el sentit de la selecció fa perdre'ns massa coses? Cansar-nos ràpid de tot ens engloba a la cultura del take away? No ser capaços de sostenir l'emoció de les feines, les relacions, el sexe és un problema generacional o personal? Hi ha manca de compromís o sols són noves maneres?

En tot això pensava –i més, i més– davant d'un te fred de llimona o un plat ple a vessar de shawarma. I just al costat de la barbàrie, érem un oasi.

4 comentaris:

batecs ha dit...

Que gran...!

Anònim ha dit...

De tant pensar us acabareu pansint. Firmo l'oasi i badar davant les dunes.

vladimir

lamitall ha dit...

batecs, renaixem a cops de sol!

vladimir, i jo també hi firmo, esclar!

Yeral ha dit...

Jo ho afirmo, o vull creure que és així: voler emocions sense aturador potser és símptoma d'inconformisme. En un oasi, o una barbàrie.

Per cert, LOL brutals, brutals... Com sempre! A veure si ho explico al Bròquil.

Petó petit.