dilluns, 18 de maig de 2009

A la teva batalla, sense medalla

M'agradaria tenir algun dels volums d'en Benedetti dedicat. No pas per ell, vull dir amb paraules de les mans que me'ls van acostar. Però no és així, i és estrany perquè la majoria d'obra seva va lligada a pedres de toc al llarg de pocs anys. Pedro y el capitán em porta als passadissos de la Fnac amb una veïna, ara bagenca, preguntant desaforada; el necessitava ja per enviar-lo a un altre amic a les mans de l'enemic. Hagamos un trato va segellar un pacte innocent que ha fructificat i, encara que soni tòpic, és una àncora fiable que crec que ja s'ha fossilitzat. Un poema del qual no recordo el títol però si la passió encara és dintre d'un correu rebut a terres italianes; el pacte es va trencar, però hi ha alguna cosa que belluga encara. La tregua espera a ser rellegida; ha passat per dues cases ja, quantes li'n queden? L'antologia és al costat de la Belli –coses de l'alfabet, més que no pas casualitats– i sempre a mà a l'hora d'una cita justa, clavada. Bienvenida em du a les portes de Tànger de la mà de la incombustible Lai, mai deixa de sorprendre'm. Quemar las naves és del temps de revoltes i encara serveix des de la trinxera, que ara som calmats i prudents, és això fer créixer el moviment? Benedetti fa olor de gespa i de descobriments constants, la gràcia és que no ha caigut de la prestatgeria –diguem-li pedestal– encara. I sempre retorna...
Hay
ayeres
y mañanas
pero no hay
hoyes

2 comentaris:

la Veïna ha dit...

Os-tres! No recordava haver enviat El Pedro y el Capitan a l'U., però encara menys que tu recordessis el dia que el vam anar a comprar. Aquestes coses, m'encanten. Era el dia que, amb els nervis i el tràfec, vaig insinuar-me sense voler a un venedor de l'Fnac?

Anònim ha dit...

De la meva prestatgeria tampoc ha caigut. I el temps i els viatges també fan que me l'estimi cada vegada més.

vladimir