Fica els dits en el pèl de l'esperit.
Mai no descobrirem res, si complim les regles.
[Blai Bonet]
Mai no descobrirem res, si complim les regles.
[Blai Bonet]
Voler emocions sense aturador potser és símptoma d'inconformisme? Tenir massa desenvolupat el sentit de la selecció fa perdre'ns massa coses? Cansar-nos ràpid de tot ens engloba a la cultura del take away? No ser capaços de sostenir l'emoció de les feines, les relacions, el sexe és un problema generacional o personal? Hi ha manca de compromís o sols són noves maneres?
En tot això pensava –i més, i més– davant d'un te fred de llimona o un plat ple a vessar de shawarma. I just al costat de la barbàrie, érem un oasi.
4 comentaris:
Que gran...!
De tant pensar us acabareu pansint. Firmo l'oasi i badar davant les dunes.
vladimir
batecs, renaixem a cops de sol!
vladimir, i jo també hi firmo, esclar!
Jo ho afirmo, o vull creure que és així: voler emocions sense aturador potser és símptoma d'inconformisme. En un oasi, o una barbàrie.
Per cert, LOL brutals, brutals... Com sempre! A veure si ho explico al Bròquil.
Petó petit.
Publica un comentari a l'entrada