sonarà el despertador més d'hora del que voldria. em queixaré una mica però em llevaré al cap de ben poc, i encara tindré temps d'una dutxa, d'assecar-me els cabells i fer-me la ratlla. pantalons amb caiguda estilitzada i poc taló. somriuré als altres passatgers quan em trepitgin. no em mossegaré les ungles en tot el dia i a l'hora de dinar no trauré el greix del pernil. amb els dits al migdia prendré el sol a la terrassa del bar de moda tot llegint el Larsson i em deixaré convidar sense remugar. faré tot el que se li suposa a una noia normal. seré amable i tindré la conversa justa amb tothom qui s'escaigui. caigudes d'ulls i la mà pels cabells al moment adequat. ni massa ni massa poc, mesurada i suau. treballaré fins a l'hora estipulada i tornaré a casa. però encara tindré temps per comprar el sopar i anar a fer una hora d'spinning. així se suposa que seré la filla, la dona, la jove perfecta. ah, i si em fan mal els ovaris no em queixaré gaire, encara en donaré les gràcies mentre rego els testos del balcó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Per cert, els dissabtes també aniràs amb xandal? El mal d'ovaris encara el puc perdonar, però els dissabtes i els xandals els tinc entravessats.
vladimir
Això mai. Llavors sí que no ens veuríem més, i amb raó. Jo no vull ser normal.
Spinning? Per favó...
i diràs 'gràcies' quan rebis un elogi?
o seràs d'aquelles que somriuen, tímides, mirant de reüll i diuen, 'no n'hi ha per tant...!'
quan temps que no et llegia!
amb música de fons:
http://vimeo.com/3574724
Encertadíssima, com sempre! Jo intento ser una noia normal, però no m'acaba de sortir bé.
Fem un cafetó normal de joves normals un dia normal d'aquests?
Per cert, tens una rèplica a ca la Bruna! ;)
Publica un comentari a l'entrada