diumenge, 14 de setembre de 2008

Sorpren-me, provoca'm

Hi ha persones que et sorprenen. Amb un truc de màgia, amb quatre acords de guitarra o recitant Baudelaire. És allò que no t'ho esperes i patapam!, es treuen un as amagat a la màniga i et deixen amb un pam de nas. És allò de "no ho hauria dit mai de tu" que fa tanta gràcia, o tanta ràbia, quan tu n'ets la receptora. Les passions ocultes de la gent queden amagades sempre rere la primera impressió que te'n fas, d'ells. I després, sorpresa.

Hi ha persones que et provoquen. Amb la seva actitud. Sense voler-ho. Però van per la vida provocant. Amb una mirada, un gest o una paraula. Provocació. I és genial i horrible a la vegada quan sents aquest desafiament damunt teu, que actua sense premeditació però que et deixa petrificada. T'esveren per dins i et deixen tota sacsejada. I això que ben sovint a primera vista no ho hauries dit mai.

Hi ha persones que et sorprenen i et provoquen a la vegada. Aquest moment és tremendu i no el recomano pas. No saps on posar-te. I mires al voltant i res, sembla que ningú més es troba igual que tu. Com pot ser -et preguntes-, que no se n'adonen? I t'amagues, rere la trinxera i amb totes les armes possibles a la rereguarda. Per si de cas. Preparada per matar.

2 comentaris:

robert ha dit...

Magnífic!

vladimir ha dit...

No ho hauria dir mai, una tigressa... bé, bé... només passava a saludar-la... espero que estigui prou tipa i no em saltis damunt del cap... la vida d'aquest pobre rus té un cert valor, ni que sigui per malaguanyar-la amb bestieses...

seu