diumenge, 17 de març del 2013

Dia llit

Fa un dia llit
i tu no hi ets.
Espero en va
'quell esmorzar
que em prometies
sota els llençols
bruts
d'estrelles verdes.

Fa un dia llit
que em duu l'enyor
farcit de tu
quan ja no hi era.
I torna sord,
gelós de mi,
tot possessiu,
i se m'emporta
marges enllà,
muntanya amunt
perquè et recordi
fins quan no toca.

Te'm fas muntanya
i jo vull mar,
pedra foguera
quan jo vull sal.

M'estiro amb força
les arracades
i un lleu dolor
em vivifica.
T'enyoro tant
que avui ni així
te'm fons del cap
del cor, del puny,
i et quedes  sol,
que jo me'n vaig.

Me'n vaig al mar,
al mar del sol,
del cel de sal
on no hi ha enyor
de cap manera.