dissabte, 28 de gener del 2012

Dosi extra

Al final hauré de creure per imperatiu en una espècie d'energia que es confabula perquè els desitjos es compleixin i en allò de si ho vols, pots. Llançar desitjos al vent i que et tornin complerts comença a ser massa regular. És clar que no pots dominar en quina mesura: que si demanes més calma, de cop el telèfon deixa de sonar, i si demanes més acció, tot esdevé un remolí. Hauria d'haver-hi una roda de graduació per a cada desig. Ho vull en grau 4, ho vull en grau 7, i anar girant. Si no el capritx passa a atropellar-te perquè és com treure el cap a la cantonada per si ve algun cotxe i mirar cap a la direcció equivocada. D'un revolada el vehicle que venia en la direcció correcta s'estavella contra el teu clatell i ja és massa tard per aturar-ne el poder l'envestida. Tot això ve a tomb perquè l'altre dia reclamava adrenalina. I, au, ves que no m'hi ofegui ara.

2 comentaris:

Yeral ha dit...

Mitall!! Jo em quedo amb allò de "si ho vols pots". S'ha acomplert el meu desig, finalment, després de molt persistir m'han confirmat que tinc un lloc de postdoc a NYC! Si els càlculs no fallen, me n'hi vaig a l'Abril i espero que l'adrenalina hi sigui, en la seva justa mesura (grau X?) per què a mi me n'acostuma a sobrar... Potser ens podríem veure abans que parteixi cap a terres americanes.
Abraçades.

Audrey ha dit...

Desitjos..., a vegades es fa realitat!