Sí, a veure si aquesta vegada sí. Mig mes de coll és prou. Sigui com sigui, sigui qui sigui. Vull sentir Papasseit des de noves veus tot i que les veus antigues encara acompanyin. No sé encara quina és la mesura de totes les coses, perquè no en tinc, de mesura. Cara enfora potser sí, però he perdut els estris, i sóc obsessiva, desconfiada i maniàtica. Des d'un cantó, amb gust d'anís, mastegaré paraules reapreses que sonaran noves, potents, bategants.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
ei! si es tracta d'anís, el del mono. Per esquitxar el cafè és el millor, no hi ha discusió possible.
Aquest post m'ha agradat, molt, molt i molt, no podia estar-me de dir-t'ho.
ala!
vladimir
Tan de bo digui que sí.
Jo crec que serà que sí.
Publica un comentari a l'entrada