divendres, 9 de gener del 2009

i si diu que sí?

Sí, a veure si aquesta vegada sí. Mig mes de coll és prou. Sigui com sigui, sigui qui sigui. Vull sentir Papasseit des de noves veus tot i que les veus antigues encara acompanyin. No sé encara quina és la mesura de totes les coses, perquè no en tinc, de mesura. Cara enfora potser sí, però he perdut els estris, i sóc obsessiva, desconfiada i maniàtica. Des d'un cantó, amb gust d'anís, mastegaré paraules reapreses que sonaran noves, potents, bategants.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ei! si es tracta d'anís, el del mono. Per esquitxar el cafè és el millor, no hi ha discusió possible.

Aquest post m'ha agradat, molt, molt i molt, no podia estar-me de dir-t'ho.

ala!

vladimir

robert ha dit...

Tan de bo digui que sí.

Yeral ha dit...

Jo crec que serà que sí.