sempre amb la sensació d'estar pendent. tot pendent. un sentiment d'estranya provisionalitat, de passar sempre pels límits i de puntetes.
hòstia, que ets tu, i ho saps i gires la mirada. et fas l'orni. com si no sabessis que.
esperant reconèixe'ns, que s'aturi el món així de sobte i tot es torni verd. refer-nos des del fang.
que, hòstia, que ets tu i no ho veus. i no ho veig.
hòstia, que ets tu, i ho saps i gires la mirada. et fas l'orni. com si no sabessis que.
esperant reconèixe'ns, que s'aturi el món així de sobte i tot es torni verd. refer-nos des del fang.
que, hòstia, que ets tu i no ho veus. i no ho veig.
1 comentari:
Sóc jo? No ho veig. Fa temps que estic cec. "Perdú". Però tranquil.
Abraç que abrasa.
Publica un comentari a l'entrada