amb trenta-dos segons sóc capaç de fer un retrat d'un nou passatger. i amb un minut i mig puc beure'm un got de garnatxa. però sóc incapaç de calcular el temps exacte per arribar al cantó. o de fer cas al despertador, encara que sigui laborable. potser és que només sé fer coses petites i insignificants que no són obligades. no quedem, doncs. jo baixaré per la rambla i tu aniràs a buscar vés a saber què, vés a saber qui. llavors, dependrà de tu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
a vegades...
Espero veure't el dia 18, ni que sigui de lluny. Va, que seria genial! :)
"Jo m'entenc, i aquesta és la forma
com tinc decidit de seguir".
Un petunàs!
m'has enxampat el bucle!
a veure, quisapsi, a veure. tota la força!
Els "Manel" diuen: de vegades ens en sortim...
Què li demanes als Reis?
Publica un comentari a l'entrada