dimecres, 31 de desembre del 2008

ens en sortim?

amb trenta-dos segons sóc capaç de fer un retrat d'un nou passatger. i amb un minut i mig puc beure'm un got de garnatxa. però sóc incapaç de calcular el temps exacte per arribar al cantó. o de fer cas al despertador, encara que sigui laborable. potser és que només sé fer coses petites i insignificants que no són obligades. no quedem, doncs. jo baixaré per la rambla i tu aniràs a buscar vés a saber què, vés a saber qui. llavors, dependrà de tu.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

a vegades...

Anònim ha dit...

Espero veure't el dia 18, ni que sigui de lluny. Va, que seria genial! :)

"Jo m'entenc, i aquesta és la forma
com tinc decidit de seguir".


Un petunàs!

Anònim ha dit...

m'has enxampat el bucle!

Anònim ha dit...

a veure, quisapsi, a veure. tota la força!

Yeral ha dit...

Els "Manel" diuen: de vegades ens en sortim...

Yeral ha dit...

Què li demanes als Reis?