dissabte, 14 de juny de 2008

Enivrez-vous!

«Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.

Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.

I si a vegades, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l’embriaguesa, pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran: “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga”.»

[Charles Baudelaire]

4 comentaris:

Yeral ha dit...

I agree. But I am a creep.

ceifeira ha dit...

Així que tens un vol cap a Gaeta? :)

Jo hi vaig a mitjans d'agost. Llàstima, que ens hi haguéssim pogut trobar!

Tot bé, bonica?

Algun dia coincidirem, i parlarem de coses, cases i colors... oi? :)

Una abraçada!
*

Yeral ha dit...

Jo m'embriago amb un sol vers, amb un sol mot a vegades. Amb una nota allà on toca. I amb els silencis de Miles. Aiii... Miles...

Baudelaire tenia tanta raó, redéu...

Quandunusvemus?

la Bruna ha dit...

Doncs embriaguem-nos! tornem a beure garnatxa amb poesia, pomada amb meduses petites, pluja de maig amb gintònic, burret amb pamela i arracades d'aro, cervesa/cali amb got retornable a 1 euru...

I embriaguem-nos de la vida, que són tres dies, i dos els passem somniant i resomniant!!