dimecres, 4 de juny de 2008

balanç(es)

cummings, un dia d'abril, m'ho va dir però no me'l creia. m'esperava el maig. plujós com feia anys i amb una primavera esclatant però indecisa. i amb trenta-un dies, si n'he après de coses.

he après com demanar un whisky sour en cursiva a partir de les 3, he recordat que he de comprar-me un vestit de casament sainetero, he experimentat el poder volàtil d'una arracada de plata, he llegit per primera vegada a Vian, m'he llegit sota l'escorça i en el fora-del-temps de la sra. Michel, portera increïble, he menjat provolone, he sabut que havia d'existir la versió cinematogràfica dels deliris de desig de la Rodo, he descobert que un baobab és un entrepà a a ca nostra, he begut mate i rebegut pomada (sa beguda d'estiu!), he descobert Tom Waits i he tornat sense reserves, nua, i a ulls clucs a Llach, imprescindible.



que aquest juny sigui la meitat de la meitat, tanta teca és impossible de pair. que així sigui. i amén.

7 comentaris:

Yeral ha dit...

Ja ho deia Delgadillo: hoy ten miedo de Mayo y ten miedo de mí....

El meu maig és Mishima, Cassasses i la por, the Wall, la incertesa, una màgia, l'obsidiana i un frenètic esdevenir, son, molta son i Santiago Feliú i el fum, i un viatge en FGC, i La Veu, i la guitarra. Maig ho ha sigut tot. I agafem-nos que juny potser, no té perquè ser menys.

Petó petit de Sapphire.

perdedor ha dit...

El juny? El juny començarà amb un concertillu que t'hi cagues. Hi hauria millor manera de començar el juny? No, dona, no!

Shiwa, shiwaaaaaaa, úuuuuuu-uh!

la Bruna ha dit...

El meu maig ha estat primavera en estat pur, pessigolles a la panxa i dubtes existencials.
I la teva veu, que acompanya i ajuda a posar en ordre els meus trencaclosques.
Mmmmm, tornar a Llach. Amb les màns buides i l'oïda espectant. I, perquè no, tornar també dessota dels àlbers, reptives a l'amor i amb les antenes poètiques ben amunt!

maria ha dit...

Iep!!! Què tal ahir?! Com va anar el concertassu!!??

QUAN QUEDEM?! QUAN ENS VEIEM!?!? Ja en tinc ganes, eh...!!!

(jo aquest diumenge he de corregir infinits treballs i exàmens... per tant la poesia, haurà d'esperar...)

eloi ha dit...

Hola guapa!
Ja sé que no ve a cuento però, esta setmana els amics/amigues em van demanar una bona fideuà a casa meua, i els la vaig fer.
Me'n vaig recordar de vatros 3, de l'estiu, la barqueta, les rialles... Si enguany torneu a baixar per aqui, teniu assegurada una altra fideuà.
Un petó ben fort, i segueix escribint que ho fas la mar de bé!

La Marlene ha dit...

Jo et volia dir que re de vestits saineteros per a casaments sainateros. A molt estirar, podríem aconseguir acompanyants patriarques amb cadenes d'or, barret i bastó per quedar bé a la foto. I que la paraula era "sour": en cursiva a partir de les 3, d'acord, però què me'n dius d'una mujúscula incial. Eh? eh? I que, ai, la senyora Michel i la Paloma i el gran Ozu! Quin riure i quina emoció.

No perdis les arracades, Mitall, dona. I no mengis provolone, que té nom de formatge del fort i això, uff! a mi em costaria massa de païr. Té tela tanta teca!

lamitall ha dit...

yeral, agafem-nos a la barana, que això sembla una muntanya russa. Delgadillo m'emociona, ho diu tan clar...

perdedor, santa raó que tens. encara que em va faltar la meva cançó, mecatxis.

bruna, companya, tu sí que m'obres la ment de fa dies!

maria, ens vas fallar, eh ;) quan, quan, quan? ànims amb l'avaluació!

eloi, cada cop que penso en la teva fideuà i aquells caragols que em vau fer xuclar, se'm fa la boca aigua. Bebi és sentir-se acollida, sempre.

marlene, serà un escàndol i si vénen patriarques encara més. tranquil·la, que les arracades han tornat i tot es va posant a lloc. espero!