divendres, 21 de març de 2014

Ser arbre

Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me,
i pel fullatge bec solitud. 
[Joan Vinyoli]

Plogui, nevi o faci fred, mantenir-te dreta. Caiguin llamps o trons o pedra, mantenir-te ferma. Ser arbre. No és ser immòbil, és ser forta als embats del temps i del sol i de la lluna. Revinclar-te i deixar-te acariciar per la tramuntana fins a tenir el tronc amb la forma que ella et demana. Tenir al davant sempre el mateix paisatge que canvia i canvia cada dia si tens la paciència de mirar. Ser arbre com acceptar el dia, sense poder-hi fer més. Ser arbre i créixer amunt per agafar el sol quan es deixa. Veure passar gent, coses, animals, donar-los el que tens, ombra, fruits, recer, olor, i veure’ls marxar. Arrelar. Al fons del fons de la teva terra, arrelar, encara que les branques curiosegin per veure-hi més enllà.

Ser arbre com sobreviure enmig del terratrèmol.
I, a més, créixer per veure-hi més enllà.

  Has de ser com l'arbre que es doblega a l'intempèrie:
les arrels palpitant en l'essència nutrícia de la terra;
les branques altes buscant sempre –més alta que mai– la llum.
Proverbi zen

1 comentari:

Obat Jantung Koroner ha dit...

Teu kaharti ku aing mah lah