divendres, 30 de març del 2012

Blocaire

Hi ha algun punt d'exhibicionisme en això d'escriure compulsivament perquè algú, conegut o no, et llegeixi des de l'altra punta de la xarxa. Però no aconsegueixo esbrinar quina mena d'exhibició és, aquesta d'amagar-se darrera de la pantalla. Així com als recitadors de poesia els exigiria que s'anessin despullant a mida dels seus poemes, perquè al final és ben bé això el que fan, als teclejadors de mots no sé què se'ns pot exigir.

Hi ha poetarres, que carreguen els seus versos de trets directes, que duen la poesia com una arma a la bandolera. Hi ha poetistes, que fan equilibris i regalen petites joies com flors.

I nosaltres, no sé pas què som, nosaltres.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A cavall entre un miratge i una esperança...

Audrey ha dit...

Nosaltres enfilem paraules sentides i que ens agradar compartir...